L’objetiu del projecte ADSO és realitzar una anàlisi macroanalítica i distant del sonet castellà dels Segles d‘Or, des de les seues primeres manifestacions del Renaixement (Garcilaso de la Vega) fins als darrers poemes del Barroc (sor Juana Inés de la Cruz). Per a això, hi apliquem mètodes computacionals amb la finalitat de detectar els seus trets generals recurrents tant en aspectes semàntics com mètrics.
A diferència d‘estudis anteriors, el nostre objectiu no és analitzar els trets específics dels sonets d‘uns pocs autors canònics, sinó els trets comuns de tots els sonets escrits en castellà durant els segles XVI i XVII mitjançant l‘aplicació de tècniques computacionals. Com a resultat del projecte esperem poder especificar quins són eixos trets literaris comuns a tot el període, tant mètrics com semàntics (Navarro Colorado, 2015, 2016).
Els últims desenvolupaments en processament del llenguatge natural i en l‘anàlisi massiva de text (text mining) permeten noves aproximacions a l‘estudi del text literari, entre els quals destaca l’anàlisi distant (de l‘anglés distant reading (Moretti, 2007, 2013)) o macroanàlisi (Jockers, 2013). En contrast als mètodes criticoliteraris més tradicionals, centrats en l’anàlisi aprofundida de pocs però ben seleccionats textos literaris, els mètodes d‘anàlisis distants o macroanalítiques proposen l’anàlisi d‘amplis corpus de textos literaris. El seu objectiu és detectar i definir els trets literaris generals i comuns de tots els autors d‘una època o d’un període literari.
Ambdues aproximacions, lluny de ser models contraris, són perfectament compatibles i complementaris. Només si coneixem els trets generals d‘un període podrem determinar els aspectes específics d‘un autor concret d‘eixe període. En general, per a poder interpretar i estudiar una obra literària en les seues coordenades correctes cal conéixer els aspectes literaris i culturals generals tant del seu context de producció com del seu context de recepció (García Berrio, 2000).
ADSO és un projecte d‘investigació en Humanitats Digitals de la Universitat d‘Alacantfinançat per la Fundación BBVA (2016-2018).
Objectius del projecte
-
Estudiar i analitzar, des d’un punt de vista teòric, els fonaments del mètode d’anàlisi distant o macroanàlisi de base computacional, i determinar les seues relacions amb altres models criticoliteraris.
- Compilar un ampli corpus de sonets dels Segles d‘Or que siga representatiu de tota la creació sonetística del període i anotar la informació mètrica de cada vers de manera semiautomàtica.
-
Crear i optimitzar un sistema automàtic d’escansió mètrica per al castellà que extraga el patró mètric de cada vers del corpus.
- Extraure trets literaris significatius i generals dels sonets del corpus prèviament anotats i de la mètrica dels versos mitjançant l‘aplicació de tècniques de processament del llenguatge natural i text mining, tant bàsiques (valors de freqüències) com avançades (topic modeling (Blei, 2012)).
-
Analitzar i contrastar eixes dades amb vista als estudis sobre la poesia dels Segles d’Or i fer, així, una caracterització general dels trets regulars i recurrents tant dels aspectes mètrics com semàntics i temàtics de tota la sonetística àuria.
Bibliografia citada
- BLEI, David M. (2012): “Probabilistic Topic Models”, Communications of the ACM, 55, 4, pp.77–84.
- GARCÍA BERRIO, Antonio (2000): “Retórica figural. Esquemas argumentativos en los sonetos de Garcilaso”. Edad de Oro, XIX, pp.107-120.
- JOCKERS, Matthew L. (2013): Macroanalysis. Digital Methods and Literary History. Illinois; University of Illinois Press.
- MORETTI, Franco (2007): La literatura vista desde lejos. Barcelona: Marbot ediciones.
- MORETTI, Franco (2013): Distant Reading. Verso: London.
- NAVARRO COLORADO, Borja (2015): “A computational linguistic approach to Spanish Golden Age Sonnets: metrical and semantic aspects”. Proceedings of the Fourth Workshop on Computational Linguistics for Literature, Denver (EEUU)
- NAVARRO COLORADO, Borja (2016): “Hacia un análisis distante del endecasílabo áureo: patrones métricos, frecuencias y evolución histórica”. Rhythmica. Revista española de métrica comparada, 14.